Mistinguet’s Weblog

Aquest dijous 8 de Maig, ha sigut com sempre, he fet sola el grup 1, que és el que està millor tot i que cada setmana es veu el desgast, després he dinat amb ells, ja fa un mes que estic a l’ hora de dinar i en general és tranquil es controla que utilitzin bé els coberts… i no hi ha cap incident.

En el centre de st.gervasi, hi han hagut un parell de baixes per què la familia ho ha cregut convenient, donat el desgast important que causa la malaltia, setmana a setmana.

De vegades crec que la tasca que es fa al centre és molt bona, però que al final et queda un sentiment de que faci el que faci… la malaltia segueix el seu curs i mai serà suficient la feina i la dedicació.

Aquest dijous, vaig anar al centre d’ Horta, com sempre vaig arribar a les 10 de matí i la meva sorpresa va ser quan l’ educadora em va dir que estava sola. Vam estar parlant i vam arribar a la conclusió que no poden dependre de les persones de pràctiques per cobrir llocs de treball.

És important que nosaltres estiguem de reforç, ja que tampoc tenim l’ experiència per poder atendre correctament a les persones que van al centre de dia.

De totes maneres, com ja em va passar a St. Gervasi, vaig estar fent les activitats amb el grup 2, que realment està pitjor cada dia que passa.

Un altre cop vaig voler contrastar la informació de la setmana passada referent a les medicacions i reunions amb les families que m’ havien dit a St.Gervasi, i efectivament és una característica de molts familiars automedicar-los, no fer cas dels educadors que estan amb ells tot el dia.

La funció de l’ educador en el centre de pràctiques amb persones amb Alzehimer ha de tenir una actitud d’ empatia, i molta paciència. Ha de tenir un tracta de normalitat,sense infantilitzar el to ni les paraules… ha de ser capaç de saber que les actituds agressives o comentaris de part dels usuaris no van dirigits a ells, que formen part de la malatia.