El dilema
Al centre hi ha un usuari que no només està en una fase de l’ Alzheimer molt avançada, sinó que necessita atenció 24 hores, no pot caminar, ni parlar, ni comunicar-se de cap manera.
Davant aquesta situació jo em pregunto en quin moment el centre de dia acaba la seva feina amb aquests usuaris i s’ hauria de derivar a una llar residencial per tenir una bona atenció, mèdica, sanitària…
Davant aquesta situació vaig preguntar-li al cap de pràctiques i ell em va dir que feia 6 anys que aquest usuari estava al centre de dia i que la seva dona no el vol portar a una residència.
Preval l’ alliberament de la dona les hores que el seu marit està al centre dia, que li permet dedicar-se a ella mentalment i físicament?
S’ ha de deixar de costat la funció del centre de dia per què la família es nega a portar-lo a una llar, si amb aquest usuari no podem fer cap treball cognitiu i les mesures de seguretat ( ha d’ estar subjectat per que no caigui de la cadira) no són les adequades?
Com podem treballar amb la família, ja que a casa tampoc podria estar?