Durant aquest mesos de pràctiques analitzava molt el comprotament dels usuaris i de l’ equp d’ educadors, però em deixava de preguntar o profunditzar amb els que la majoria d’hores passen amb ells i amb els que s’ ha de tenir un tracta directa, els familiars.
Els familiars tenen un pes molt important, i molts, majoritàriament els/les fills/es no accepten la malaltia dels seus. Per això setmanalment el coordinador del centre té reunions amb els familiars per parlar de l’ evolució dels usuaris però també fa teràpia amb els familiars.
Em van explicar que molts familiars no entenen de l’ importància que té la medicació i que són ells mateixos qui la regulen, perjudicant els usuaris i també la convivència tan a casa com al centre de dia ja que una mala regulació de la medicació pot fer l’ usuari estigui agressiu o pel contrari s’ adormi a tots hores i a la nit no tingui són.
És com una batalla constant la relació dels cuidadors/ malats i cuidadors/ educadors ja que dificulta l’ equilibri de l’ usuari i en conseqüència l’ únic perjudicat és ell.´
Per tant, cal un seguiment i un treball amb el cuidador que també s’he l’ha de cuidar.
