Arxiu perAbril, 2008

El dilema

El dilema

 

 

 

Al centre hi ha un usuari que no només està en una fase de l’ Alzheimer molt avançada, sinó que necessita atenció 24 hores, no pot caminar, ni parlar, ni comunicar-se de cap manera.

 

Davant aquesta situació jo em pregunto en quin moment el centre de dia acaba la seva feina amb aquests usuaris i s’ hauria de derivar a una llar residencial per tenir una bona atenció, mèdica, sanitària…

 

Davant aquesta situació vaig preguntar-li al cap de pràctiques i ell em va dir que feia 6 anys que aquest usuari estava al centre de dia i que la seva dona no el vol portar a una residència.

 

Preval l’ alliberament  de la dona les hores que el seu marit està al centre dia, que li permet dedicar-se a ella mentalment i físicament?

 

S’ ha de deixar de costat la funció del centre de dia per què la família es nega a portar-lo a una llar, si amb aquest usuari no podem fer cap treball cognitiu i les mesures de seguretat ( ha d’ estar subjectat per que no caigui de la cadira) no són les adequades?

 

Com podem treballar amb la família, ja que a casa tampoc podria estar?

 

capacitat d’ adaptació i modificació d’ activitats

Quan vaig començar a fer les activitats, vaig veure que no els agradava, perque els costava molt entendre.

L’ activitat consistia en veure les diferències entre diferents objectes, esports, etc.Era imposible fer aquest exercici, no hi havia manera, li vaig dir a l’ educadora i em va dir que quan un exercici no funcionava, li podia donar la volta, l’ havia d’ adaptar a les possibilitats dels usuaris, en aquell moment suposo estava capficada però vaig decidir que encomptes de les diferències havien de dir a quin grup pertanyien o quines semblances hi havien entre elles.Al principi tampoc els entenien però els va ser molt més fàcil seguir l’ exercici i el vam poder acabar.

Em vaig sentir bé, però em vaig sentir malament pero no haver-me adonat o posat en pràctica per mi mateixa l’ adaptació i la flexibilitat.

Espero que no em torni a  passar.

El desgast dels malalts d’ Alzheimer

Com ja he dit en el post anterior, vaig fer les activitats amb el grup 2, que és el del mig ja que es divideixen en tres grups. La setmana passada vaig fer el grup 1i realment he pogut veure la diferència entre un i l’ altre.

Has de tenir una pasiència molt gran per què es cansen molt ràpid, no enten els exercicis, l’ escriptura la tenen molt desmillorada i els dificulta fer les activitats i has de reptir l’ exercici molts cops però un cop l’ entenen els poden fer.

 

A més com que vaig cada 15 dies al centre encara he vist més el deteriorament que per degràcia no es pot parar.

 

pràctiques a Horta

Aquest dijous, vaig anar al centre d’ Horta, com sempre vaig arribar a les 10 de matí i la meva sorpresa va ser quan l’ educadora em va dir que estava sola. Vam estar parlant i vam arribar a la conclusió que no poden dependre de les persones de pràctiques per cobrir llocs de treball.

És important que nosaltres estiguem de reforç, ja que tampoc tenim l’ experiència per poder atendre correctament a les persones que van al centre de dia.

De totes maneres, com ja em va passar a St. Gervasi, vaig estar fent les activitats amb el grup 2, que realment està pitjor cada dia que passa.

Un altre cop vaig voler contrastar la informació de la setmana passada referent a les medicacions i reunions amb les families que m’ havien dit a St.Gervasi, i efectivament és una característica de molts familiars automedicar-los, no fer cas dels educadors que estan amb ells tot el dia.

Treball amb les families

Durant aquest mesos de pràctiques analitzava molt el comprotament dels usuaris i de l’ equp d’ educadors, però em deixava de preguntar o profunditzar amb els que la majoria d’hores passen amb ells i amb els que s’ ha de tenir un tracta directa, els familiars.

Els familiars tenen un pes molt important, i molts, majoritàriament els/les fills/es no accepten la malaltia dels seus. Per això setmanalment el coordinador del centre té reunions amb els familiars per parlar de l’ evolució dels usuaris però també fa teràpia amb els familiars.

Em van explicar que molts familiars no entenen de l’ importància que té la medicació i que són ells mateixos qui la regulen, perjudicant els usuaris i també la convivència tan a casa com al centre de dia ja que una mala regulació de la medicació pot fer l’ usuari estigui agressiu o pel contrari s’ adormi a tots hores i a la nit no tingui són. 

És com una batalla constant la relació dels cuidadors/ malats i cuidadors/ educadors ja que dificulta l’ equilibri de l’ usuari i en conseqüència l’ únic perjudicat és ell.´

Per tant, cal un seguiment i un treball amb el cuidador que també s’he l’ha de cuidar.

 

 

canvi a les pràctiques

Després de setmana santa hi ha hagut un canvi en la meva participació a les pràctiques tant al centre d’ Horta com a Sant Gervasi ja que hi tinc una participació més activa.

Aquest dijous especialment,ja que vaig fer la meva primera classe amb el grup 1 ( els més autònoms). La classe constava de fer activitats potenciant el llenguatge, l’ escriptura i la memòria. La durada de la classe és d’ una hora aproximadament i la veritat és que es treballa molt.Normalment són quatre activitats.

Em vaig sentir molt bé ja que crec que va ser una manera més directa de treballar amb ells tot i que ja he els altres dies he estat a les clesses però d’ observadora i algún cop he intervingut fent alguna activitat però mai sola.

Els usuaris van participar molt i en cap moment em vaig sentir que s’ avorrien però els has d’ estar molt a sobre ja que molts es despisten o a causa de la medicació es queden dormits o fins i tot busquen que els facis tu els exercicis quan en realitat ells ja ho saben fer.